Escanyapolls Lucanus cervus. Malla. Juliol de 2009.

 
Escanyapolls

L'escanyapolls és un bon exemple d'una espècie d'escarabat conegut per la gent del camp, especialment per la gent que treballava al bosc. L'espectacular "cornamenta" del mascle, que en realitat no té pas funcions alimentàries sinó decoratives i defensives enfront mascles competidors, és la que li dona el nom popular.

Escarabat (coleòpter) de la família Lucanidae, protegit a la major part del territori peninsular. A la comarca d'Osona se'l troba bàsicament associat a roureda de roure martinenc (Quercus humilis) i a boscos mixtes de roures, alzines i pi roig.

Aquesta espècie es pot observar a la majoria del territori osonenc, amb excepció del mig dels espais agrícoles de la Plana i enmig dels grans poblesi la ciutat de Vic, tot i que és present en vol dins dels pobles més petits i més propers a les masses boscoses. Per exemple, un dels millors indrets és al municipi de Taradell i al de Santa Eugènia, a les rouredes de Panedes i de Saladeures, així com a la majestuosa roureda del Llopart. Al Lluçanès l'hem detectat a Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí de Sobremunt i Alpens, però probablement és igualment present al sud del Lluçanès en zones apropiades.

Estatus, conservació i gestió

L'escanyapolls ha estat un símbol de la bona gestió i conservació dels boscos europeus. Així com la Rosalia alpina, escarabat cerambícid emblema dels boscos madurs, aquesta espècie ha estat protegida i per fer efectiva aquesta protecció caldria fer una gestió forestal més sostenible i més destinada a mantenir l'estructura del bosc, almenys en una part de la superfície gestionada. Coincideixen molts aspectes de la bona gestió amb la presència de picots, o sigui, presència de fusta morta, arbres vells i una certa estructura madura del bosc, així com cavitats naturals i branques mortes.

Altres aspectes d'interès

Biologia i ecologia de l'espècie: la larva creix durant cinc a vuit anys dins la fusta morta de roures (Quercus spp.), til·lers (Tilia spp.), faigs (Fagus sylvatica), salzes (Salix spp.) pollancres (Populus nigra), avellaners (Corylus avellana), fréixers (Fraxinus excelsior) o castanyers (Castanea sativa). L'estadi larvari és molt rar de trobar dins de fusta de coníferes. L'imago (adult) es mou bàsicament per boscos de caducifolis o mixtos, grans parcs i jardins i arbredes vora els conreus. Aprofita clarianes de bosc per volar. A Osona trobem exemplars adults volant des de mitjan del mes de juny fins a finals del mes d'agost. L'adult és actiu des del crepuscle i durant la nit.

Links d'interès per a l'espècie:

http://www.internatura.org/estudios/ciervo/lucanus.html

http://www.mma.es/conserv_nat/acciones/esp_amenazadas/html/catalogo/Artropodos/INV32.htm

http://h-r.gmxhome.de/

http://entomologia.rediris.es/gtli/espa/cuatro/D/abundan.htm

 

© Jordi Baucells , 2009
© Jordi Baucells (textos i fotografies, si no s'esmenta l'autor)
Pàgina actualitzada: 3/08/09